El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fer el que Déu vol i voler el que Déu fa

El relat de l’anunciació –com tots els relatius a la infància de Jesús– presenta un marcat caràcter simbòlic-teològic. Més que una crònica del succeït, sembla ser una construcció de l’evangelista amb la qual, a través d’imatges mítiques, cerca transmetre el contingut nuclear de la fe d’aquelles primeres comunitats en Jesús com a “Fill de
Déu”.

Posteriorment, la pietat popular i l’art cristià farien d’aquesta “escena”, entesa al peu de la lletra, una icona del cristianisme i de la devoció a Maria. En qualsevol cas, transcendint la literalitat del relat, emergeixen en ell unes actituds lluminoses que, acolorint tota l’escena, li atorguen una veritat profunda i una actualitat permanent.

Tot el text és una invitació a l’alegria, a la confiança (“no tinguis por”), al reconeixement de la “presència divina” en tot, com a actitud sàvia davant la vida. Aquesta invitació es recolza en la certesa que, en el profund, tot està bé. Tant les pors com la tristesa apareixen quan ens reduïm al impermanent món de les formes. No obstant això, quan
som capaços de veure més enllà, quan entrem en connexió vivencial amb allò profund, trobem un oceà de quietud i d’alegria.

Davant aquesta comprensió, l’actitud adequada només pot ser una: l’acceptació profunda que es plasma en rendició: “Heus aquí l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva paraula”.

Resulta significatiu el fet que l’acció adequada, constructiva i eficaç no neix del “no” al que és –d’una resistència que es recolza en una consciència de separativitat–, sinó de l’acceptació profunda.
L’ “esclava del Senyor” –qui es rendeix a la vida– no és una persona pusil·lànime, indolent o fatalment resignada. Perquè l’acceptació –quan és tal– va sempre acompanyada d’un dinamisme intern que es tradueix en acció adequada i eficaç.

El jesuïta José María Rubio, expressava aquesta actitud amb aquestes paraules: El secret de la saviesa consisteix a “fer el que Déu vol i voler el que Déu fa”. I una altra persona, atea i crítica
amb la religió, el filòsof Friedrich Nietzsche el feia d’aquesta manera: “Vull ser, un dia, algú que només diu sí”. L’un i l’altre, més enllà de les referències mentals de cadascú, estaven dient el mateix.

Esteve Fernández García,

Rector d’Olesa de Montserrat.